Atzembla - Els nostres mars

Tants records creats abans que vas marxar,
tanta por que el temps els puga esborrar,
tants records creats, tants moments que hem passat,
tanta por, si no podem reviure’ls mai.
Sols ens queda allò que vam parlar,
sols, ningú més ho va escoltar,
sols ens queden els nostres records,
records que faran el temps volar.

Tants segons passats des del nostre comiat,
tanta por que pugues haver-lo oblidat,
tants segons passats, segons que fan pensar,
tanta por que el temps ens puga fer dubtar.
Sols ens queda el que ens vam regalar,
sols, ningú més mai no ho sabrà…
Sols paraules que ens vam dedicar.
Avui, per fi s’han complit i

Hem creuat els nostres mars;
els nostres murs, junts els hem derrocat;
les nostres mans s’han tornat a trobar
i als nostres punys, la força d’estimar.

Tantes nits passades, tants matins somniats,
promeses que avui podem fer realitat.
Tantes nits passades, tantes que vindran,
amb la certesa que seran al teu costat.
Sols ens queda continuar lluitant,
sols, el camí ens està esperant,
sols, el temps guarda allò que hem passat.
Avui, per fi junts sabem que

Hem creuat els nostres mars;
els nostres murs, junts els hem derrocat;
les nostres mans s’han tornat a trobar
i als nostres punys, la força d’estimar.