SAU - Cançó de Nadal

Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s'afanya pel carrer,
quan s'encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa .
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans.
L'aire s'ha enfosquit i la nova nit passa de pressa

I l'hivern que ja arribat, em porta vora el foc
el pensament d'altres temps millors.
I els carrers engalanats amb els llums de colors
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l'abric.
Miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís,
volem veure si hi ha, darrera el núvol gris, la nostra estrella.

Tants desitjos de prosperitat. La tendresa es fa provisional.
Tan de bo tot això fos real i es quedés aquí, molt més enllà de Nadal.