Atzembla - Vergonya

Parlaves de València, la primera, la millor, la boca plena.
Deies que l’estimaves el dia que te n’anaves.
Molt Honorable ‘amic de l’alma’ et vull un ou,
deixeu que manipule un darrer cop amb Canal Nou,
eixa tele que els venera i que ens enganya.
Ací tot és perfecte i oferim glòries a Espanya,
que ara se’n riu de tu en la teua cara.

I un País quasi desfet gràcies a tu i a la teua gent,
tornarà a caminar i a treballar per netejar
esta vergonya que heu deixat…

Ja ha arribat el moment d’acabar la funció
dels bufons a les corts, el lladre a la presó
i espolsar-nos per sempre esta resignació.
Vinga! Sortim al carrer, el poble en moviment,
i mostrem a esta gent el País que estimem.

I l’eterna oposició, seguint el joc ben calenteta al seu silló,
només paraules buides que es transformen en mentides.
La seua veritat és el seu sou
i no el que amb quatre lletres volen fer creure que són…
Només aquella dona amb samarretes,
a tots aquells dels ‘trages’ va fer-los baixar les cares,
mirant als ulls i les coses ben clares.

I un País quasi desfet gràcies a tu i a la teua gent,
tornarà a caminar i a treballar per netejar
esta vergonya que heu deixat…

Ja ha arribat el moment d’acabar la funció
dels bufons a les corts, el lladre a la presó
i espolsar-nos per sempre esta resignació.
Vinga! Sortim al carrer, el poble en moviment,
i mostrem a esta gent el País que estimem.