Lax'n'Busto - Amnèsia

Sense por, amb els ulls tancats, tot desapareix
i tot el que has pensat ja no existeix.
Continues adormit amb el volum avall,
les boques parlen sense fer soroll.

Ja no et pots fer enrere
però pots anar endavant;
només tu sembles escoltar,
al trànsit del matí,
remors d'un mar llunyà.

I a la nit no acaba el dia,
el cel un full en blanc
i un batec dins el cap.
Les paraules ja se'n van.

Com bombolles de sabó només mullen la pell,
un globus aerostàtic és on ara vius;
les paraules que has sentit, que tant t'has estimat,
les tapen els tractors a la platja de Pals.

Ja no et pots fer enrere
però pots anar endavant,
només tu sembles escoltar,
al trànsit del matí,
remors d'un mar llunyà.

I a la nit no acaba el dia,
el cel un full en blanc
i un batec dins el cap.
Les set de la matinada,
el cel un full en blanc.
Les paraules ja se'n van, se’n van.

Quan et decideixis,
obre els ulls i diga'm
que avui no és un miratge,
no, no és un miratge!

I a la nit no acaba el dia,
el cel un full en blanc
i un batec dins el cap.

I a la nit no acaba el dia,
el cel un full en blanc
i un batec dins el cap.

Les set de la matinada,
les set de la matinada…
Les paraules tornaran.