Ovidi Montllor - Ell

Amb pas senzill,
gasta el terra i sabates
que paga ell.
Còmode o no,
gasta autobús a dojo,
que paga ell.
Amb gran esforç,
gasta el seu cos vuit hores,
que paga ell.
Amb desesperació,
s'entrompa amb vi,
de vegades,
que paga ell.
Amb gran plaer,
fa l'amor amb la dona
que estima ell
-o potser no l'estima-
llavors ja podem dir:
Que paga ell.
Li paguen el cervell,
li paguen la paraula,
fins això, ves quin cas!,
no ho cobra ell.
Qui són, doncs,
els qui cobren
tot el que és d'ell?
Ni això no sap.
I ho paga ell