Ovidi Montllor - Formes I Paraules (Xvi-Xxi)

XVI

Aviat, fora
del temps, d'il·limitades
raons del nombre,
sols pensament, ordeno
vastituds de misteris.

XVII

Cargol, reposes
al balancí de l'alba?
Desempresona'm
del teu glaç la basarda
que baixaves dels cingles.

XVIII

Un peix, un núvol.
Enforat d'aquell únic
secret de l'arbre,
dins meu s'emmirallaven
tres branques despullades.

XIX

Són perillosos
els noms dels tres imperis.
Si vols callar-los,
amb l'índex assenyala'ns
llindars, l'esglai, abismes.

XX

A dolls la força
de la set encamina
a l'aiguamort.
La font allarga
el sec desdeny de l'ombra
just carrera l'esquena
del decebut.

XXI

Per flors, per l'aigua,
aquest nou alabastre
del cos negat. Enlaire,
un núvol l'acompanya.
I molta nit endola,
carenejant, els cims.