Ovidi Montllor - Sol DEstiu

L'estiu,
el mar,
el sol
i tu.
més prompte que mai,
és estiu, som joves,
ens agrada el mar.
Sortim al carrer
l'autobús no ve,
quan vol venir, ve.
Però...
L'estiu...
Comença el suar,
però anem al mar,
un damunt de l'altre,
però sense estimar.
Trepitjada al peu,
cop de colze al pit,
quan baixes de "bus",
ja estàs mig pansit.
Però...
L'estiu....
Vas a l'estació,
veus animació,
tanta que en l'espera,
perds fins la raó.
Si és dia de sort,
potser l'endevines,
si no tens el dia,
al mar tu no dines.
Fas un bany si pots,
si no pots et fots.
I cap a caseta
amb el tren de tots.
De tots pels qui el tren
és la salvació,
de passar un dia
sense obligació.
I...
L'estiu...
Arribes cansat,
no saps que ha passat,
beus un got de llet.
La llet s'ha tallat.
Has d'anar a dormir,
demà ve el patir,
i et faràs ben negre
de treball, cantant:
L'estiu...
i l'estiu i el mar
el disfrutaran
aquells que a tu et paguen
per anar a treballar.
I el sol no el veuràs,
i prou sort tindràs,
si tens l'estimada
al teu matalàs.
Per tant...
Ni estiu,
ni mar,
ni sol,
i tururú.