Lluís Cartes - Exhaust

Caic exhaust a un pou que fou
Cau d’algú que va dir prou
Caic exhaust a un pou que fou
Cau d’algú que va dir prou

Caic exhaust a un pou que fou
Cau d’algú que va dir prou
Fet el trau que pica i cou
Crema i surt la sang

Ple de llot el pou que fou
Cau d’algú que va dir prou
Nedo roig, pringat de brou
Presoner del fang

Fosc i abrupte el pou que fou
Cau d’algú que va dir prou
Sento sons, però res es mou
És desesperant

Buit de vida el pou que fou
Cau d’algú que va dir prou
Veig que el cor se’m torna tou
Va ralentitzant

Veig la llum tan lluny i
Veig el bosc tan fosc
Veig del monstre, el rostre
Per camins afins

Vull sortir del pou que fou
Cau d’algú que va dir prou
No hi ha escales de cargol
Per eixir pitant

Crec, però, que el pou que fou
Cau d’algú que va dir prou
No és tan fosc, ni estic tan sol
Seguiré lluitant

Veig la llum tan lluny i
Veig el bosc tan fosc
Veig del monstre, el rostre
Per camins afins

Veig els trens que passaran, ans que creixi
Carregats de diamants, no de mans
Veig els dies que em duran a seguir rient
Ara que la vida es mou, manllevant-me el temps
Manllevant-me el temps

Veig la llum tan lluny i
Veig el bosc tan fosc
Veig del monstre, el rostre
Per camins afins

Veig la llum tan lluny i
Veig el bosc tan fosc
Veig del monstre, el rostre
Per camins afins