Margarett - L'octubre

Finals de Setembre
Rovell a les fulles que ara es trenquen
Un cel que es de cendra
Marró ofegant el terra
Tot era perfecte
Volíem sentir la nit desfent-se
La lluna que queia
Aquella abraçada era per sempre
Octubre de conte
Tu tan bonica mirant-me somreies
Tenies el meu cor que creia però
Tot el que deies va anar morint com una espelma

Ara et gires
No t'importen els meus crits ja no els escoltes
Ja és molt tard
Massa tard
Ara que em tanques la porta
Ja no trobo cap resposta
Sé que és tard
Massa tard
L'Octubre va fugir volant cap a París

Final de trajecte
Saps que ja no calen més paraules
No diguis ho sento
I que tornaràs
Jo ja no ho penso
Tampoc em defenso
T'emportes amb tu tot el que sento
Bocins d'una història
Que el vent s'endurà bufant amb força

Ara et gires
No t'importen els meus crits ja no els escoltes
Ja és molt tard
Massa tard
Ara que em tanques la porta
Ja no trobo cap resposta
Sé que és tard
Massa tard
L'Octubre va fugir volant cap a París
L'Octubre va fugir volant cap a París